PROJECTE EDUCATIU

DE

C E N T R E

INTRODUCCIÓ

Tot i que l'escola no és l'únic element amb què compten les societats per educar, és habitualment l'element institucional. D'aquí que sigui un reflex de la societat en què s'insereix i a la qual serveix. Ara bé, a més d'això, l'escola també té la possibilitat d'actuar sobre la societat a través de l'educació per modificar conceptes, actituds i hàbits individuals o col·lectius que al capdavall han de propiciar els canvis socials.

Si l'educació és la proposta de futur d'una societat, ha de comptar amb la dedicació de tots els elements que hi participen; si no és així, difícilment s'arribarà als ideals d'una societat moderna i democràtica, baldament compti amb el millor sistema educatiu. La justícia, la igualtat, el respecte, la humanització, la dignitat, la llibertat i el progrés no han de ser només bells conceptes, sinó un repte per a la societat que s'ha de guanyar amb el concurs de tots: estaments i persones.

A partir d'aquestes consideracions, el nostre centre pretén d'oferir un projecte d'educació en què el dret a ensenyar i aprendre es fonamenti en els principis esmentats i en la corresponsabilitat dels sectors implicats: família, alumnat, professorat i personal no docent. La nostra pràctica educativa ha de ser una resposta a les necessitats i demandes socials per la qual cosa ha de contemplar tant els canvis en els continguts i els mètodes com l'atenció a la individualitat perquè l'objectiu de l'educació és la persona integral.

ESTRUCTURA DEL P.E.C.

A l'hora d'elaborar el P.E.C. hem partit de l'anàlisi de les necessitats específiques de l'alumnat i de l'entorn escolar per fixar objectius, prioritats i procediments d'actuació.

El P.E.C., com a instrument per a la gestió, inclou:

l - ANÀLISI DE L'ENTORN

2 - TRETS D'IDENTITAT

3 - FORMULACIÓ D'OBJECTIUS

4 - OFERTA EDUCATIVA

5 - CONCRECIÓ D'UNA ESTRUCTURA

6 - COMISSIÓ AVALUADORA DEL P.E.C.

7 - REGLAMENT DE REGIM INTERN

1 - ANÀLISI DE L'ENTORN

La barriada de Son Cladera limita al nord amb l'autopista Palma-lnca, el Polígon Industrial de Son Castelló i el barri de Sa Indioteria. AI sud es delimitada per la via fèrria (FEVE) Palma-Inca i per Es Vivero. A l'est, pel torrent de Barbarà; i a l'oest, per la barriada de Verge de Lluc.

És un barri situat al nord de la ciutat. Actualment està aïllat de Palma per l'autopista Palma-Andratx i per l'autopista Palma-lnca. Generalment s'hi arriba pel carrer Eusebi Estada i camí Vell de Bunyola (al nord) i pel carrer Aragó i camí d'en Maiol/camí Nou (al sud).

Introducció

La població de Son Cladera presenta unes característiques pròpies que la diferencien d'altres barris de Ciutat.

Les vivendes foren creades els anys 60. La majoria de les famílies que ocuparen les vivendes eren formades per treballadors/es que havien vengut majoritàriament de la Península (però també d'altres zones de Mallorca) impulsades pel fenomen de migració cap a zones turístiques i industrials de l'Estat Espanyol.

Actualment Son Cladera compta amb 4.032 habitants de dret (dades extretes del Cens de Població amb data 01.01.1995). Aquests 4.032 habitants suposen un 1,23% del total de la població de la nostra ciutat, que arriba a 325.601 persones.

Centenars de persones, quasi totes joves, procedents de les grans àrees migratòries de l'Estat Espanyol (Andalusia, Múrcia, Extremadura, Castella-La Manxa), a més de la pròpia Mallorca, ocupen les primeres vivendes, mentre se segueix construint-ne d'altres. Aquestes característiques d'unes persones que han hagut d'emigrar del seu lloc d'origen, amb menys possibilitats econòmiques i de desenvolupament expliquen la complexa realitat del barri i les dificultats que podem trobar-hi: problemes de desarrelament i integració.

Tipologia de la Població General

A continuació exposarem una sèrie de taules referides a la població de Son Cladera. Les dades són de data 1 de gener de 1995, facilitades pe la "Secció de Població i D.T." de l'Ajuntament de Palma.

Piràmide d'Edats

El col.lectiu d'infància i joventut (0-30 anys) de Son Cladera és nombrós ja que representa un 46,45 /o del total de la població.

A la piràmide d'edats podem observar un augment de la població a les franges d'edat entre els 15 i els 29 anys. Aquestes dades representen la primera generació de fills/es dels/les primers/es immigrants que s'establiren a Son Cladera els anys 60, provinents de les grans àrees migratòries de l'Estat Espanyol.

Procedència de la Població de Son Cladera

A la majoria de casos l'emigració ve provocada per unes causes generaIs :

• Baix nivell socio-econòmic i fomatiu, que lligat a la manca de feina provoca la necessitat de cercar treball en una altra comunitat.


• Aquest desplaçament significarà la desmembració de la família. Això pot suposar una manca de suport familiar en els moments de dificultat.

Dissortadament algunes famílies (per les causes que siguin) no han pogut superar els entrebancs que suposa un procés d'adaptació a un nou lloc o comunitat, fet que pot derivar en situacions de dificultat social.

Per regla general, el nivell de formació és superior a la població masculina.

Població de Son CIadera segons Ia relació amb l'activitat econòmica

Si comparam aquestes dades amb les de la taula anterior, (nivell d'estudis), veim que el comportament és el característic de les barriades perifèriques, on un baix nivell de formació incideix directament en una major dificultat per trobar feina.

Dades referents a la Població Infantil i Juvenil de Son Cladera

A continuació exposarem una sèrie de taules referides a la població infantil i juvenil de Son Cladera. Hem seleccionat la franja d'edat entre 0 i 29 anys perquè és clarament l'objecte de treball dels Educadors.

Dins aquest grup, el primer fet que ens crida l'atenció és que Ia població juvenil (entre 15 i 29 anys) representa el 65,7% del total i és més nombrosa que la població infantil. Aquest fet ens indica un clar descens de la natalitat a partir de la dècada dels 80.

Nivell d'Estudis de la Població Juvenil de Son Cladera

Segons la taula superior, podem observar que un 36% dels joves de Son Cladera no tenen el Batxillerat Elemental (Graduat Escolar). Si a aquesta dada hi afegim el 43% de joves que tenen el Graduat Escolar, observarn que pràcticament el 80% de joves de Son Cladera només ha assolit el nivell bàsic de formació.

És possible que una part d'aquest 80% es trobàs, en aquest moments, cursant estudis d'un nivell superior a l'E.G.B.. Així i tot, és un xifra prou elevada, per la qual cosa cal veure com incideix aquest baix nivell de formació en els joves que actualment cerquen feina.

a) Problemàtica General

Segons les dades recollides anteriorment i el treball dels/les voluntaris/es i professionals de la barriada, podem dir que es detecten algunes problemàtiques que configuren Son Cladera com una barriada d'un cert risc d'aparició de situacions de dificultat social entre la població.

En primer lloc, la situació geogràfica del barri -allunyat del centre de Palma-, pot provocar situacions que accentuen la problemàtica social:

• Dificultat d'accés als recursos de Ciutat.
• Desconeixement i rebuig de les "realitats llunyanes".
• Manca d'integració en la dinàmica general de Ciutat.

En segon lloc, la densitat i tipologia del barri ens indica que ens trobam amb una elevada densitat de població en situació d'immigració forçosa i sense planificar, arribada fa poc temps (a partir dels anys 60), que ocupa el barri construït per acollir la gent que ve per treballar en el sector turístic i de construcció.

Un altre dels aspectes problemàtics i creador de dificultats de la barriada és el tipus de vivenda: construcció deficitària, de baixa qualitat i, en segons quins casos, de reduïdes dimensions pel nombre de membres que ha d'allotjar, d'intimitat, etc.

D'entrada sembla que ens trobam amb problemàtiques familiars semblants a altres barriades de Ciutat. Aquests aspectes -afegits a un baix nivell socio-cultural i manca de recursos econòmics- poden provocar desequilibris familiars particulars que es reflecteixen en un escàs interès de les famílies pel procés socio-educatiu dels/les menors.

• Excessiu temps dels/de les menors al carrer, amb tot el que això pot suposar de conflictiu.
• Desmotivació dels infants i joves cap a les activitats que suposin un aprenentatge personal i social (procés de socialització).
• Problemes de conducta en els/les menors: manca d'hàbits socials i de bona convivència en casos determinats...

Precedència de l'alumnat

Tot i que l'Institut s'ubica al barri de Son CIadera, la procedència i tipologia de l'alumnat és variada. De fet, l'àmplia oferta educativa atreu alumnes d'arreu de Ciutat i de les illes que troben en el nostre Pla d'Estudis resposta a les seves aspiracions de formació. Pel volum de matrícula (la mitjana actual és de 1.200 alurnnes) Ia precedència d'estudiants del barri no és superior al 15%, cosa que defineix la heterogeneïtat de l'alumnat: convivència de joves de classes socials diferents, pluralitat d'interessos formatius, etc.

2 - TRETS D'IDENTITAT

Són el conjunt de definicions institucionals que el centre assumeix com a pròpies, i que caracteritzen la presa de posició de l'Institut quant a aspectes rellevants en matèria d'educació. En fi, és respondre a la pregunta qui som?:

1. Som una escola democràtica, no sexista, aconfessional i solidària.

Dins aquest marc assumim:

• La Declaració de Drets Humans.
• La Declaració de Nins i Nines.
• L'Educació per a la diversitat.
• L'Educació per a la Pau.

2. L'escola ha d'assegurar un tractament no discriminatori de les dues llengües i tendir a normalitzar l'ús del català al Centre com llengua de comunicació (oral, escrita, en l'administració, rètols,...).

3 - FORMULACIÓ D'OBJECTIUS

Un cop manifestat qui som és necessari que l'escola manifesti els propòsits que persegueix com a institució, i així respondre la pregunta: què pretenem?:

a) Aconseguir que tota la comunitat educativa participi en el control i gestió del centre, d'acord amb les competències de cada estament.

b) Executar una gestió econòmica clara i transparent, d'acord amb la normativa actual.

a) Establir i mantenir relacions de coordinació i col·laboració amb els centres educatius d'EGB adscrits a l'Institut.

b) Participar en activitats culturals i educatives proposades per institucions (AA.UU., Ajuntaments, CC.AA., ...).

d) Potenciar l'intercanvi amb altres centres educatius i la participació en programes conjunts.

Objectius d'àmbit humà

a) Aconseguir la implantació, el respecte i l'observança del Reglament de Règim Intern.

b) Aconseguir un ambient propici per a la bona convivència basada en el respecte a cada un dels membres d'aquesta comunitat escolar.

Objectius pedagògics

a) Realitzar una selecció i utilització del material didàctic que potenciï l'activitat i creativitat de l'alumnat.

b) Rendabilitzar l'ús dels mitjans i recursos del centre.

c) Potenciar un ensenyament actiu en el qual es desenvolupi la iniciativa, la creativitat i s'afavoreixi la col·laboració i no la competitivitat.

d) Incorporar a les programacions didàctiques objectius i continguts relacionats amb l'entorn, propers a l'alumnat.

e) Potenciar el trebalI en equip del professorat.

f) Proporcionar una orientació acadèmica i professional a l'alumnat coordinada entre els/les tutors/es i el Departament d'Orientació.

g) Possibilitar l'estructura metodològica i organitzativa que permeti una adequada atenció a la diversitat, sobretot a l'ensenyament secundari obligatori: diversificació curricular, grups flexibles, adaptacions curriculars a l'alumnat amb necessitats educatives especials, etc.

4 - OFERTA EDUCATIVA

(Ver oferta Educativa en indice)

5 - CONCRECIÓ D'UNA ESTRUCTURA

5.1. Estructura organitzativa del centre

5.3. Organització de recursos i serveis

1 - Biblioteca

L'Institut té una sala destinada a Biblioteca. Té una dotació de 3.576 exemplars de diverses matèries i de consulta general. També disposa de revistes i publicacions periòdiques d'ensenyament.

No hi ha Bibliotecari. Una part del professorat fa guàrdia a la Biblioteca, de tal manera que aquesta pugui estar oberta de 9 a 14 hores i de 17'15 a 20'15 hores. Un/a professor/a del centre s'encarrega de fitxar i catalogar les publicacions.

Cada departament té un fons bibliogràfic propi per a utilització del professorat i de l'alumnat dins l'aula.

2 - Fotocòpies

EI Centre disposa de vàries fotocopiadores pe a l'ús de la comunitat educativa.

Mitjançant un pagament únic (a començament de curs) de cada alumne/a, disposa d'un crèdit perquè durant el curs se li entreguin fotocòpies per a classe, apunts, exàmens, etc.

Es controlen les fotocòpies per cursos, departaments i equip directiu, per tal de poder fer un càlcul aproximat de les despeses en aquest capítol cada curs escolar.

A més hi ha una fotocopiadora a disposició de l'alumnat que funciona amb monedes. També poden encarregar fotocòpies a Consergeria durant els esplais.

A la Sala del professorat hi ha una fotocopiadora que funciona amb una targeta personal que es lliura als professors/es a principi de curs.

3 - Informàtica.

El centre disposa d'una Sala per impartir classes d'informàtica.

També hi ha un despatx amb un ordinador i impressora a disposició del professorat.

4 - Audiovisuals

El centre disposa de material audiovisual al Sala d'Actes i a determinades aules de matèries.

5.4 Personal d'administració i serveis

1 - Personal de Neteja

Posat que l'Institut té una dotació de quatre persones, la seva feina es distribueix de manera que ocupa dues persones en cada torn per tal d'aconseguir que les necessitats del Centre siguin ben ateses durant l'horari escolar i el temps d'obertura del Centre.

Funcions: Les pròpies de la seva feina.

2 - Personal de Secretaria

El Centre compta amb tres persones per atendre les tasques corresponents a les funcions administratives.

Horari d'atenció al públic: Diàriament, d'11 a 13 hores i dilluns, dimarts i dimecres, de 17 a 19 hores.

Funcions: Són las pròpies d'una Secretaria d'Institut.

3 - Personal de Consergeria

Posat que l'Institut compta amb quatre conserges, l'horari de feina és de dos conserges el matí i dos l'horabaixa-vespre; així la Consergeria és ben atesa durant la totalitat d'horari escolar i el temps d'obertura del Centre.

Funcions: Les pròpies d'una Consergeria d'Institut.

5.5 Canals d'informació

TAULONS D'INFORMACIÓ PER AL PROFESSORAT

6 - COMISSIÓ AVALUADORA DEL P.E.C.

L'actualització i millora d'aquest document serà l'objectiu d'una comissió en la qual hi podrà participar qualsevol estament de la comunitat educativa, que serà nomenada i constituïda en el moment oportú per acord de la Comissió Pedagògica.

7 - REGLAMENT DE RÈGIM INTERN

(Veure R.R.i)