PROJECTE LINGÜÍSTIC

DE

CENTRE











PREÀMBUL





L'objectiu bàsic d'aquest Projecte Lingüístic és que els alumnes del nostre centre s'expressin amb correcció en les llengües oficials de la Comunitat, així doncs l'estructura pedagògica haurà de possibilitar l'aprenentatge progressiu d'ambdues llengües fins que els alumnes siguin igualment competents en els seus usos orals i escrits.

Els marcs legals que regulen aquesta qüestió reconeixen la doble oficialitat del català i el castellà en la nostra Comunitat, considerant a la primera llengua pròpia a més d'oficial, així mateix reconeixen els drets de tots els ciutadans a usar-les sense que ningú pugui ser discriminat ni obligat a l'ús d'una d'elles.

Qualsevol membre de la comunitat escolar té el dret a usar la llengua catalana o castellana en qualsevol situació, sense que ningú pugui limitar aquest dret, així com el deure de respectar l'opció lingüística de qualsevol altre membre de la comunitat. No hi cap aquí la possibilitat de sentir-se menyspreat ni ofès quan se'ns dirigeixen en la llengua que no és per nosaltres primera llengua, ben al contrari, es respectarà aquesta decisió personal amb una actitud oberta i per sobre dels mals entesos.

Per tot això, és necessari que el professorat assumeixi amb naturalitat el fet lingüístic diferencial de la comunitat i eduqui els alumnes en la tolerància.

Dins aquesta tolerància cal fer unes reflexions sobre aquest marc legal i els objectius generals. Els objectius generals: aconseguir, conscienciar, establir, aprendre..., tenen un suport raonable a aquestes actituds i activitats. Raonament que s'estén al marc legal.

a. La llengua és un fenomen exclusivament humà, la finalitat del qual és col·laborar en la interpretació de la realitat i l'elaboració d'un model cultural, model en continua elaboració.

b. El llenguatge es torna significatiu mitjançant la comunicació. La comunicació té punts de referència: l'entorn de l'individu i de la col·lectivitat, les circumstàncies personals i socials, el passat, el present... de l'individu i de la col·lectivitat. Llur ignorància és l'anihilació d'una cultura.

c. El llenguatge afecta el pensament en la mesura que els conceptes que són peculiars d'una cultura determinada són codificats mitjançant una llengua concreta.

Si bé aquests principis és podrien multiplicar i explicitar més, poden ser il·lustratius de la filosofia que ha de recolzar el marc legal i els objectius generals per a l'aprenentatge de la llengua i llengües: una com a pròpia de l'individu i de la col·lectivitat que volen defensar la seva idiosincràsia. (L'individu té drets i també els col·lectius). L'aprenentatge d'altres llengües perquè l'individu com a tal s'obri al món per a l'enriquiment que pot reportar-li tal cosmovisió.





INTRODUCCIÓ : MARC LEGAL





La Llei 3/1986, de 29 d'abril, de normalització lingüística a les Illes Balears (LNL) proclama a l'article 1.2b, com un del seus objectius, assegurar el coneixement i l'ús progressiu del català com a llengua vehicular en l'àmbit de l'ensenyament. Així, a l'article 19 s'estableix que a tots els nivells, graus i modalitats de l'ensenyament no universitari s'han d'ensenyar obligatòriament la llengua i literatura catalanes.


L'article 20 afirma que s'han d'adoptar les disposicions necessàries per garantir que els escolars de les Illes Balears puguin usar normalment i correctament la llengua catalana i la llengua castellana en finalitzar el període d'escolaritat obligatòria; també es fixa que l'Administració educativa ha de posar els mitjans necessaris per garantir que els alumnes no siguin separats en centres diferents per raons de llengua i que es normalitzi progressivament l'ús de la llengua catalana com a vehicle d'expressió normal als centres educatius.

Pel que fa al tema de la llengua, la Constitució espanyola a l'art. 3 afirma:

"El Castellà és la llengua espanyola i oficial de l'Estat...", "...tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i dret a usar-la...", que " ... les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats autònomes d'acord amb els seus estatuts..." i que " ... la riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que cal respectar i protegir molt especialment."

La Llei orgànica 2/1983, de 25 de febrer, de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, estableix a l'art. 3:

"...la llengua pròpia de la Comunitat Autònoma és la Catalana, juntament amb la castellana..." assenyalant "...els drets que tenen tots el ciutadans de conèixer-la i usar-la sense que ningú pugui ésser discriminat per mor de la llengua."

L'Ordre del Conseller de Cultura, Educació i Esports de 12 d'agost de 1994, disposa que el Projecte Lingüístic de Centre ha de garantir que en acabar l'escolaritat obligatòria tots els alumnes tinguin un domini oral i escrit de la llengua catalana i de la castellana, ha de determinar els principis pedagògics en què es basa l'ensenyament de les llengües en cada un dels centres i ha de preveure la implantació progressiva de la llengua catalana en l'ensenyament i en els actes administratius, socials i culturals de l'àmbit educatiu. Per tant, els centres han de dissenyar un projecte lingüístic que ha de preveure la implantació progressiva de la llengua catalana en l'ensenyament.

El Decret 92/1997, de 4 de juliol, a l'article 10 disposa que el Projecte Lingüístic, fins a arribar a la meitat del còmput horari, especificarà quines àrees s'impartiran en llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i quines en llengua castellana; l'article 18.a) regula que en l'Educació Secundària Obligatòria s'impartirà en llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, l'àrea de Ciències Socials, Geografia i Història i l'àrea de Ciències de la Naturalesa; i a l'apartat b) que d'entre les altres àrees, i fins a arribar a la meitat del còmput horari, es concretaran en el Projecte Lingüístic quines àrees i a quins grups i nivells s'ensenyaran en llengua catalana.

La implantació de la LOGSE afavoreix l'establiment d'un marc normatiu més ambiciós amb relació a l'ensenyament de la llengua catalana. D'aquí que aquest marc normatiu haurà de fixar i unificar sistemes pel que fa a l'ús de la llengua de les Illes en el context escolar.

Tot això amb la finalitat d'avançar en el procés de normalització lingüística i de consolidar els principis establerts en la Llei 3/1986, de 29 d'abril, sense perdre de vista l'objectiu ineludible d'aconseguir que tots els escolars adquireixin la deguda competència en les dues llengües que són oficials en la Comunitat Autònoma.







OBJECTIUS GENERALS





1. Aconseguir que els alumnes puguin comunicar-se oralment i per escrit en català i en castellà amb igual competència i que facin ús d'ambdues llengües indistintament.

2. Aconseguir que els alumnes valorin la importància de les llengües, adonant-se de la riquesa que suposa el seu coneixement. Que es sentin motivats vers l'aprenentatge de les llengües.

3. Conscienciar a tota la comunitat educativa de la importància del plurilingüisme en la societat actual per tal que tothom conegui les dues llengües oficials.

4. Establir el català com la llengua més usual de l'administració i de les informacions dirigides a la comunitat educativa en la seva vessant interna i externa.

5. Promoure l'ús del català en tots els àmbits de la comunitat educativa.

6. Afavorir l'aprenentatge de la llengua catalana no com una disciplina més, sinó com un mitjà necessari per establir la comunicació humana que ens introdueix com a subjectes actius i passius d'una cultura determinada.

7. Fomentar que els alumnes siguin creadors de la llengua/llengües, no uns simples aprenents de llengües.





UBICACIÓ DEL CENTRE





Els centres de secundària, dins el sistema educacional espanyol, s'han ubicat físicament de tal manera que l'alumne/a tingui el més prop possible de casa el centre per evitar els desplaçaments. Dins aquests s'hi han ubicat els batxillerats que també proporcionen, a l'alumnat, el mínim desplaçament.

L'IES Juníper Serra té unes característiques específiques: el batxillerat no són estudis terminals absoluts. L'alumne/a pot seguir els diferents mòduls professionals que en ell s'hi imparteixen. Si a això afegim:

que el/les alumnes poden disfrutar d'un mitjà propi de locomoció.

que el centre està molt ben comunicat amb el centre de la ciutat.

Aquests condicionants ens poden donar una nova visió del prototipus d'alumne que previsiblement tindrem. Ja no serà el típic alumne/a d'unes famílies determinades d'unes determinades barriades. D'ara endavant -suposant que l'educació i formació s'agafi seriosament per tots els sectors implicats- es farà amb una perspectiva de llarga durada. Es començarà secundària en aquells centres que més puguin omplir el màxim de durada temporal i de qualitat formativa.




SITUACIÓ LINGÜÍSTICA




1. L'alumnat és de procedència diversa quant a llengua dels pares/mares: catalana i castellana, si bé, la majoria és de parla familiar castellana encara que a casa hi hagi bilingüisme pairal.

2. Tothom, majoritàriament, comprèn ambdues llengües.

3. Ús massiu del castellà, tant en situacions formals com informals dins l'IES.

4. Utilització en el cas de l'alumnat de codis lingüístics restringits.

5. La importància i freqüència de situacions bilingües són múltiples.

6. tendència, emperò, és d'unilingüisme. Cap al castellà quant a l'ús.




PROPOSTES CONCRETES




Seqüenciació període 1999-2003: documentació i bibliografia:



  Curs 1999/2000 Curs 2000/01 Curs 2001/02 Curs 2002/03
Documentació administrativa i retolació Català Català Català Català
Informació professorat, PAS i alumnat Català Català Català Català
Informació pares Preferentment en Català
Documentació pedagògica, programacions i memòries. Preferentment en Català
Bibliografia biblioteca Quantificar el percentatge de material en català.     Assegurar-se que en quatre anys s'arribarà <50%.
Bibliografia llibres de text 30 % <30% <40% <50%


Atès que segons l'article 18 del Decret 92/1997, que regula l'ús i l'ensenyament de i en llengua catalana en els centres no universitaris, s'especifica que:

...a) En l'educació secundària obligatòria s'impartiran en llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, l'àrea de ciències socials, geografia i història i l'àrea de ciències de la naturalesa.

...b) De entre les altres àrees, i fins a arribar a la meitat del còmput horari, es concretarà en el Projecte lingüístic, que haurà d'esser aprovat per majoria qualificada del consell escolar del centre, quines àrees i a quins grups i nivells s'ensenyaran en llengua catalana.



Seqüenciació període 1999-2003: assignatures:



1999-2000

2000-2001

2001-2002

2002-2003

1r ESO

(30 hores)

C. Natur. 3h

C. Socials 3h

Música 2h

C. Natur. 3h

C. Socials 3h

Música 2h

C. Natur. 3h

C. Socials 3h

Música 2h

Matemàt. 3h

Total: 11h

 
2n ESO

(31 hores)

C. Naturals 3h

C. Socials 3h

Música 2h

C. Natur. 3h

C. Socials 3h

Música 2h

C. Natur. 3h.

C. Socials 3h

Música 2h

Matemàt. 3h

Total: 11h

 
3r ESO

(32 hores)

C. Socials 3h

Música 3h

Matemàt. 3h

C. Socials 3h

Música 3h

Matemat. 3h

C. Naturals 4h

C. Socials 3h

Música 3h

Matemat. 3h

Total: 13h

 
4t ESO

(32 hores)

Música 3h C. Socials 3h

Música 3h

Tecnolog. 3h



C.Socials 3h

Música 3h

Tecnologia 3h

Ética 3h

C.Socials 3h

Ètica 2h

E. Física 2h

BG/FQ 3h

Música 3h

Tecnologia 3h

Plàstica 3h

Total: 13h


 

Página Principal