Introducció "Manresa al s.XIV"

anresa, al segle XIV va gaudir del "Gran Segle". Es van construir nombroses edificacions civils i religioses d' una envergadura tan gran com ara la Seu o la Sèquia. Aquest segle d' or manresà també va comportar un augment de protocols notarials, cosa que fa més fàcil el seu estudi, un augment d' activitat comercial i també un augment en els privilegis atorgats pel Rei a la ciutat. Cap a finals d' aquest segle que estudiem, la situació va empitjorar. El despoblament, les pestes, les bandositats, l'endeutament per les grans obres, el malestar entre noblesa i autoritats,... van ser alguns dels problemes que van ocórrer a la ciutat de Manresa. Aquell augment d' activitat comercial del qual ja hem parlat s' evidencia amb les dues fires que els Reis van atorgar a la ciutat a finals del s. XIII i principis del XIV: La de l' Ascensió (amb permís de Pere El Gran) i la de Sant Andreu (amb permís de Jaume I), unes fires que encara avui perduren.

questa vitalitat també es constata perquè els consellers municipals diversifiquen la producció artesanal, abans basada en el cuir, i feien instal·lar a la ciutat artesans pertanyents a d'altres disciplines artesanals: teixidors, argenters, tintorers, paraires,... a canvi d' alguna exempció fiscal. Aquesta activitat va anar continuant tot i el descens de compradors (disminució de població) perquè els vius emprenien noves empreses i activitats econòmiques, per tant no es va donar cap situació de crisi en el camp de l' economia. En el camp de l' agricultura cal destacar la introducció de nous conreus com ara el safrà i el cànem, amb gran importància per aquest últim perquè era més barat. Els camps de cànem estaven sobretot distribuïts al llarg de la sèquia. Malgrat tots els desastres (pesta, ...) les obres que s' havien emprès varen continuar construint-se: La Seu, la Sèquia, l' ampliació de les muralles,... . La crisi econòmica que havíem apuntat va arribar al seu punt màxim el s. XV (1462-1472) amb la Guerra Civil que enfrontava la Generalitat amb el Rei Joan II.

L' EXPANSIÓ URBANA

La població va anar en augment fins el 1348 (any de la devastadora pesta negra), tot i les secades de la dècada de 1330. Per saber-ho ens basem en l' aparició de nous ravals: Vilanova, Arbonés, Viladordis, Puigterrà,... La única ampliació urbanística que es va dur a terme per aquestes raons va ser l' ampliació de les muralles per incorporar al nucli el raval de Vilanova i estendre les muralles fins la Plaça Calsina (avui de Gispert). Aquest augment demogràfic, com ja hem dit es va veure frenat per la pesta de 1348, cosa que va fer que la població disminuís tant com per considerar-ho una crisi demogràfica.

ESTRUCTURA SOCIAL

Queden ben definides les classes socials de l'època: en el Govern municipal, com està escrit, hi havia d' haver representants de les tres mans: la Major, la Mitjana i la Menor. Aquesta divisió social va causar conflictes entre " mans" , fins a arribar a causar-se bandositats.

LA NOBLESA CIUTADANA

Tenia molt pes en la vida pública de la ciutat. Era un grup nombrós perquè a Manresa s' hi oferia una millor forma de vida que no pas al castell aïllat en algun turó de les contrades. La ciutat fins i tot va demanar privilegis per poder atraure nobles i nomenar-los ciutadans. Aquesta mà, però, havia de concedir subsidis al Rei perquè Manresa era una ciutat Reial. Aquest estament no era endogàmic, sinó que els homes d' aquesta mà es casaven amb noies de famílies benestants no nobles. Aquesta mà era la que ocupava els càrrecs d' importància de la ciutat: batlle, veguer, Jurista, conseller,...

PROFESSIONALS LIBERALS

Aquest sector va tenir un creixement important. Els notaris, dels quals n' hi havia més d' un de públic, estaven també a les cúries del veguer i del batlle per escripturar documents públics. Hi va haver un augment de juripèrits (gent especialitzada en dret) perquè al s. XIV hi havia molts plets. Altres professions eren metges, apotecaris, professors de llatí, mestres de gramàtica,...

MENESTRALS I MERCADERS

Hi va haver una ampliació d' aquestes professions, ja que, com ja hem dit, el consell de la ciutat havia diversificat l' activitat artesanal. Es començà a implantar l' activitat tèxtil: es documenten cotoners, paraires, teixidors, tintorers,... Es van començar a crear gremis i confraries dels nous oficis.

PAGESOS

És el sector més desconegut. Sembla com si no existís perquè no té representació enlloc. Tot i això tenien una confraria, però eren marginats pel consell de la Ciutat. Tenien una producció agrícola molt alta: amb cànem, safrà, vinya,... El terme de Manresa era ple de masos i les terres properes a la Ciutat devien ser treballades per menestrals, que alternaven l' artesania amb la terra.

JUEUS

Era un grup que tenia gran importància econòmica, ja que exercien sobretot de prestamistes. Eren exposats a les conversions de religió. A Manresa hi hagué conversos des del 1314, però la comunitat jueva continuà tenint força. A Manresa els jueus no originaven problemes, però tot de cop, el 1392 , l' activitat de l' Aljama manresana s' acaba.

CONVERSOS

Els conversos jueus no eren esclaus sinó que eren lliures, i podien viure en comunitats jueves. Tot i que patien marginació, van poder continuar la seva activitat amb llibertat.

BANDOSITATS

L'únic conflicte conegut a Manresa va ser el 1322, quan els manresans van envair el castell de Castellolí i van matar el seu Senyor. Els culpables van ser capturats, denunciats i més tard perdonats. Les bandositats més conegudes van ser enfrontaments de grups encapçalats per Pere de Gravalosa i Berenguer de Talamanca. El Rei prengué part en l' enfrontament i va dictar sentència, però això va atiar els ànims i les lluites van ser encara més fortes.

ORGANITZACIÓ MUNICIPAL

El Rei concedí als prohoms i a la Universitat de tenir 4 consellers exercint l' administració de negocis i afers de la Ciutat. Aquest va ser el primer consell. Però el sistema d' elecció només era favorable a la ma major. Més tard, el nombre de consellers va passar a ser de sis: dos de cada ma, un sistema més adequat. L' elecció era la cooptació, és a dir, els consellers sortints elegien els entrants pertanyents a la mateixa ma. Aquest sistema va anar canviant al llarg dels segles.

LES GRANS CONSTRUCCIONS DEL S. XIV

En les construccions religiosos del segle XIV destaquem la Seu, l' església de St. Pere Màrtir i l' església del Carme com a edificis majestuosos i l' església de St. Andreu, el convent St. Pau, el monestir de Sta. Clara, l' església de Sta. Llúcia, la de St. Miquel i el Monestir de Valldaura com a edificis notables. d Pel què fa a les obres civils o públiques, cal destacar el Pont Nou, el Pont de la Riera de Rajadell, l' ampliació i reparació de les muralles de la ciutat i l' obra cabdal de l' enginyeria hidràulica del s. XIV, la Sèquia de Manresa.

[tornar a l'índex]