Per a Joaquim Maria Puyal
era només "un jove aficionat blaugrana". Segons Pere Escobar, únicament
es tractava de "un dels socis impulsors de la Grada Jove blaugrana". Però
per als qui el coneixien, o l’havien patit, Sergio Soto era un dels membres
dels Boixos Nois
més violents i perillosos. El seu extens currículum d’agressions
i d’estades a comisaria i en centres penitenciaris ha anat acompanyat
sempre per les tasques d’organització del sector neonazi espanyolista
dels Boixos Nois i les negociacions amb la directiva. Gràcies a
un d’aquests pactes i d’algunes coaccions a directius, el mateix Sergi
Soto entrva de franc al Camp Nou. I és que, en contra del que han
afirmat des de la directiva culé, Soto no tenia ni carnet de soci
del Barça. Ni falta que li feia ja que can Barça regala 300
entrades als Boixos i en deixar passar prop d’un
centenar més cada partit sense entrada.
Tot i que la directiva blaugrana
era ben conscient del seu llarguíssim historial de pallisses i amenaces,
elminut de silenci en homenatge
per la mort de Sergio Soto la va aprovar el mateix Joan Gaspart. De
fet, Gaspart és directament i indirectamnet dóna cobertura
als Boixos
nois. De cara als mitjans de comunicació, Gaspart sempre els
ha defensat. A les vigilies del Madrid-Barça, Gaspart va arribar
a dir que tenia
el carnet número 1 de l’organització "hooligan" i que
no eren res més "que uns joves fans del Barça". Però
pe a la feina bruta, el
vicepresident del Barça compta amb un intermediari, el seu home
de confiança al Camp Nou, MANUEL SANTOS.
SANTOS és responsable
de seguretat de la Grada Jove per designació directa de Gaspart
i ha estat l’enllaç entre la directiva i els Boixos
durant els darrers sis anys. Ell mateix va ser que va pactar amb els
"hooligans" el tracte de favor que la directiva els dispensa. Aquest tracte
es concreta a facilitar 300 entrades per als boixos, deixar-ne passar
un centenar més a cada partit i proporcionar-los preus "especials"
en els
desplaçaments de l’equip. SANTOS és qui supervisa l’entrada
dels Boixos al camp, i en cada partit se’l pot veure comptant el centenar
de
suporters radicals que deixa entrar gratuitament amb el vist-i-plau
d’algun dirigent ultra. Les 300 entrades que el club regala als boixos,
les
van a recollir abans de cada partit al negoci particular de SANTOS,
el pàrquing Chile, situat al carrer Viladomat cantonada Calàbria.
Aquestes entrades suposen per als Boixos una font de finançament
excel-lent, ja que acostumen a revendre-les.
Els preus que ofereix la
directiva barcelonista als Boixos per als desplaçaments de l’equip
no tenen res a veure amb els que presenta a la
resta de penyes barcelonistes. Mentre per a un Madrid-Barça,
a les penyes els demana 7500 pessetes (desplaçament i entrades),
els Boixos
que van assistir al darrer derby al Bernabeu només van haver
de pagar 2000 pessetes, també incloent-hi bitllet d’autobús
i entrada. Aquest
preu de regal (cal recordar que l’entrada ja costava 4000 pessetes),
l’haurien pactat el mateix Sergio Soto, un altre històric boix noi,
Josep Lluís Sureda i MANUEL
SANTOS.
MANUEL SANTOS va ser agent
de la Policia Nacional, on conserva contactes de relleu. Just després,
Joan Gaspart el va contractar perquè
s’integrés al cos de seguretat privada de la cadena d’hotels
HUSA, que presideix el vicepresident culé. Ben aviat, SANTOS es
va guanyar la
confiança de Gaspart, el qual va nomenar cap de seguretat de
la cadena. Actualment, SANTOS ja ha abandonat HUSA, però combina
el
seu càrrec al Camp Nou amb un negociet particular, el pàrquing
privat Chile. Segons diversos exboixos nois, és justament en aquest
aparcament on es duen a terme les negociacions entre el F.C.Barcelona
i els Boixos. No en va, aquí és on va tenir lloc el primer
contacte
directe que els Boixos van tenir amb SANTOS ara ja fa sis anys. Aleshores,
un grup d’històrics violents dels Boixos (que encapçalaven
Sureda, "Jaro" i Soto) haurien amenaçat SANTOS perquè
continués permetent l’accés gratuït dels cent radicals
que ells li demanessin. De
llavors ençà, però, les relacions entre SANTOS
i els Boixos han canviat molt, i és el propi encarregat del Barça
qui els facilita l’accés, els
desplaçaments i evitar enfrontaments amb la policia.
L’episodi de les pallisses
que els Boixos Nois van propinar als membres de la penya barcelonista pacífica
Sang Culé Cor Català, que no van
respectar el minut de silenci per Soto també té com a
responsable MANUEL SANTOS. I és que va ser el mateix SANTOS qui
va permetre
que els Boixos es desplacessin sense cap dificultat des de la seva
ubicació habitual al gol sud a la graderia que ocupa normalment
Sang
Culé. L’atonyinament, que es va produir en ple partit Barça-Atlético
de Madrid, va ser contemplat passivament tant pels cossos de seguretat
privada del Barça com pel destacament de la Policia Nacional
que hi va sempre. Justament, l’encarregat de coordinar aquests membres
de
seguretat era MANUEL SANTOS, al qual havien avisat els membres de la
Penya Almogàvers que van veure com els Boixos s’organitzaven
per iniciar la batusa.
El minut de silenci al Camp
Nou no va ser l’ùnic que homenatjà la mort en estranyes circumstàncies
del jove neonazi anticatalanista. L’altre
homenatge silenciós el van fer durant un partit de futbol que
els presos de Quatre Camins disputaven el mateix diumenge. L’impulsor
d’aquest recordatori no va se altre que un altre membre boix, "Jaro",
empresonat per l’assassinat del membre de Brigades Blanquiazules,
Fernando Rouquiet.
L’historial de detencions
de Sergio Soto neix el 1990, quan va pendre part en la primera pallisa
que se li coneix, en aquella ocasió contra
un aficionat del RCD Espanyol. Aleshores es va passar uns mesos al
centre penitenciari per menors de Trinitat Vella. Tres anys més
tard
Soto tornava a passar per la comisaria arran de les seves declaracions
en un reportatge televisiu emès per "Informe Semanal", en el qual
assegurava que "atonyinar un transvertit no havia de ser considerat
delicte sinó un orgull per a un espanyol". En aquella ocasió,
la manca
de legislació que penalitzés l’apologia de l’odi racial
i la xenofòbia van impedir que anés a la presò.
La tercera detenció
de Soto per agressions-n’havia patit d’altres per petits robatoris i tinència
i venda de drogues sitètiques-es va produir el 1994, quan acabava
d’apallissar uns cambrers que s’havien interposat en un atonyinament a
uns magrabins. Aleshores, Soto va tornar a
passar sis mesos empresonat. Aquestes detencions, però, podrien
haver estat moltes més si les desenes de "Ceceres" (com ells els
anomenen) d’inmigrants, transvestits i rojos o anarquistes no haguessin
quedat impunes. Una bona trajectòria, ara avalada per can Barça.
Després demanen netedat en l’esport...
La Grada Jove es descompon
per moments. La causa no és altra que les constants amenaces i pallisses
habituals que els Boixos Nois
reparteixen a les altres penyes blaugranes juvenils que va crear fa
dues temporades la Grada Jove. El projecte d’unificar tots els supòrters
joves en una mateixa zona del Camp Nou, a l’estil dels equips italians,
havia estat avalat per la junta barcelonista, la mateixa que ara el
deixa morir. El primer a desaparèixer ha estat la web que els
joves barcelonistes pacífics s’havien encarregat de fer sobre la
Grada Jove per
encàrrec de la directiva.
Per ara ja s’ha confirmat
la dissolució de la penya Sang Culé, els quals estan cansats
de les amenaces que sobre ells fan pesar els boixos, i
per les atonynades que han patit integrants de la Grada Jove, i ha
trencat les relacions amb SANTOS unilateralment. Cal recordar que
durant la cmpanya electoral per a la presidència del club, la
directiva de Núñez va pressionar les tres penyes li feien
cas, es va dedicar a
esbroncar-se els presidents. Ara, però, la Grada Jove quedarà
totalment en mans dels Boixos.
Francesc Rodríguez
, SETMANARI "EL TRIANGLE"
Plataforma d'Amics de la Pedrera P.A.P: http://www.trailerpark.com/tequila/pap/index.htm
e-MAIL: quintamini@hotmail.com
Ap. Correus 125,08295 St. Vicenç de Castellet